ELS AJUNTAMENTS PODEN FER

08 abr ELS AJUNTAMENTS PODEN FER

Article d’Eva Boixadé i Calm, Exalcaldessa de Lluçà i Membre de Lluçanès Viu :

Sovint, quan un s’assabenta i veu les destrosses al medi en l’entorn proper i estimat, ja és massa tard. És en aquests moments que moltes persones es pregunten com és que s’ha deixat fer?

Davant la impotència, la resposta de molta gent és acabar dient, amb resignació, que els ajuntaments no tenen res a fer, desconeixent que això és totalment fals.

El paper de l’administració local, la més pròxima a tots i totes, té molt a dir i per llei té algunes competències molt importants. Aquestes competències i/o obligacions, que vetllen pel bé comú de les persones i el medi on viuen,  no sempre són vetllades per alguns ajuntaments del Lluçanès.

Hi ha ajuntaments al Lluçanès i a Osona que han emprès actuacions de planificació urbanística per fer que el creixement de certes activitats industrials al mig del bosc no siguin possibles, protegint així el medi i l’equilibri del territori.

Altres, durant tots aquests anys de debat aparent, sobre la sostenibilitat del territori, no han adaptat ni impulsat un sol canvi en les seves normes urbanístiques, la qual cosa ha fet que els alcaldes hagin signat permisos a grans noves construccions de granges- sota l’excusa d’ampliacions- que provoquen un desequilibri en l’activitat ramadera, agrícola i silvícola.  Tot plegat lamentable i ben estudiat per alguns pocs que acaben tenint el domini de la terra, aprofitant-se de la inacció planificadora dels ajuntaments.

Qui ha d’impulsar un canvi urbanístic? Doncs clarament l’ajuntament amb la participació de la seva ciutadania. Això els alcaldes ho saben. La ciutadania ha d’empoderar-se davant els ajuntaments, cal perdre la por a dir el què es pensa a les persones que ens representen. Tothom vol viure i treballar en un espai net, saludable i també lliure… i l’urbanisme és una de les claus del benestar.

També hi ha ajuntaments que han apostat per fer una gestió municipal de l’aigua, més enllà dels clars interessos comarcals osonencs públics, però també privats, com la costosa portada d’aigua cap al Lluçanès, que hem pagat tots. I és que gestionar l’aigua potable és competència municipal, també. D’aquest tema s’en sap ben poc. Només sabem que cal pagar. D’una cosa cal estar-ne ben segur: sense l’aigua dels pous de Vilaseca de Sant Bartomeu, en una zona com el Lluçanès, no es podrien establir aquestes noves macrogranges. Volem un Lluçanès que pugui decidir de debò quina comarca vol. No volem la submissió que interessa a una indústria que té les regnes de la política.

És també competència municipal vetllar per les rompudes desequilibrades de bosc que tenen lloc als respectius municipis, i no em refereixo a la recuperació d’antics conreus. Els informes dels enginyers corresponents arriben als ajuntaments per tal de ser avaluats conjuntament. Hi ha ajuntaments que no diuen res a aquests informes i per tant no es modifiquen.

Ajuntaments: No s’hi val a apel·lar a les administracions  superiors quan convé no tenir problemes amb els veïns. Consell Comarcal i Departaments: No s’hi val a apel·lar a l’autonomia local quan teniu un problema sobre la taula, que no sabeu què fer-ne.

Aviat amb la nova comarca i el nou país, suposo que es començarà a fer les coses com cal. Mentre, no oblidem que tot càrrec públic té la responsabilitat del lloc que ocupa, sigui a nivell municipal, comarcal o nacional. I no ens mamem el dit. La gent del territori sabem el què volem.

2 Comentaris
  • Roger Llorca Salas
    Escrit a les 06:42h, 28 abril Respon

    Ben explicat, comparteixo les teves reflexions però discrepo quan dius: “Aviat amb la nova comarca i el nou país, suposo que es començarà a fer les coses com cal” Suposes malament, no dependrà dels qui ens governin, dependrà de les movilitzacions del poble i, que jo sàpiga els catalans darrerament només sortim en massa al carrer a cridar Visca el Barça i In, indà-independenciÀ!!
    Espero que la conciència del món catalanesc pensi més en l’entorn on vivim i s’esrimi més una Terra lliure de purins que tenir calers a la tomba.
    Salut i força

    • eva boixadé
      Escrit a les 15:36h, 29 abril Respon

      Gràcies Roger per comentar el meu article. De fet has discrepat de la part més irònica del meu escrit. I malgrat soc conscient dels interessos d’uns quants, crec en les poble la seva gent i la justícia social. Estic d’acord amb tu.
      Salut i força